Dr. Holon de setembre

I això ens pot generar estrès? Es parla de l’estrès postvacacional, quan tornem a començar, la rutina diària, i això pot provocar ansietat i pressió emocional al readaptar-nos a la feina, o al tornar a l’escola, o a les activitats anuals que hem abandonat per un període de vacances.

Tornem a la feina, als horaris rígids, a l’escola i activitats extraescolars, al casal a fer anglès o ioga o a la piscina o al gimnàs. I tots podem sentir una mica d’ansietat al readaptar-nos. Els nens poden sentir ansietat per com trobaran als amics, per quin tutor tindran aquest any, si els hi agradarà el que faran aquest curs, els adults per veure si la tornada a la feina serà més dura que en l’etapa anterior, si hi haurà canvis de personal, de lloc, del tipus de feina assignada. Si es tenen nens, per com s’organitzaran per portar-los a escola i a les diverses activitats. Si són adults que fan activitats diverses, per veure si tindran plaça a aquella activitat que volen fer, per si els hi agradarà, per si es retrobaran amb gent que ja coneixen o seran nous, i en general per adaptar-nos als canvis que ens puguem trobar a la tornada de les vacances.

A, tot i això, hem d’afegir que el setembre és un mes meteorològicament inestable, la dita popular diu: “març i setembre sense engany, els mesos més revoltosos de l’any”. El dia s’escurça, comencen a caure algunes fulles dels arbres, apareixen els aiguats, canvis de pressió atmosfèrica importants, i tot plegat afecta també el nostre organisme que es va preparant per entrar a la tardor.

Però pel que fa al món laboral, les noves tecnologies han vingut a trastocar el funcionament tradicional. Molts treballadors alternen el teletreball amb el treball presencial. Moltes empreses redueixen els espais destinats a oficines, els comerços fan torns perquè igual tenen més hores obert l’establiment, i en conjunt s’està revolucionant el món del treball i això és un canvi rellevant, i com tot canvi pot generar estrès.

Darrerament, també s’ha instaurat una modalitat de treball en temps de vacances, el trebacances, que ve de l’anglès “workcation”. És un tipus de teletreball que permet ja no treballar des de casa, sinó fer-ho des de qualsevol lloc que s’estigui de vacances. Fins ara l’oficina i la casa (on es treballava des d’un lloc concret i més o menys adequat), eren els espais que ens marcaven físicament on comença i acaba la feina, però amb la modalitat de trebacances podem treballar a la sorra sota les palmeres ( si tenim connexió), o des de la piscina, o des de dalt una muntanya. Per una part aquest sistema ens permet connectar amb les vacances o la tornada a la feina d’una manera més pausada i relaxada, però per altra part pot ser que no acabem de desconnectar mai del tot. S’han de marcar bé els límits per evitar no poder distingir entre temps de vacances i de treball. Si s’instaura el trebacances es podria minimitzar l’estrès postvacacional.

I pels que no fem trebacances, quins consells podem seguir per gestionar l’estrès postvacacional?

• Programar la tornada amb temps. No arribar el dia abans a la nit, per exemple.
• Començar el primer dia amb calma, per anar-nos adaptant.
• Mantenir els hàbits saludables: dormir bé, menjar equilibrat i fer exercici.
• Destinar temps a l’oci, però tampoc quedar amb tothom els primers dies, ni voler fer massa activitats lúdiques. Espaiar-ho en el temps.

Bona tornada!