Dr. Holon d'octubre
16-10-2023
Segons la durada, el dolor pot ser agut o crònic. Agut quant dura màxim dues setmanes i crònic quan passa dels tres mesos, com el dolor oncològic. El dolor crònic és potencialment estressant perquè escapa al nostre control i interfereix en la nostra vida laboral i familiar, dificultant les relacions socials i d’oci. Quan el dolor és crònic, es pot considerar una malaltia.
Però si el dolor és tan molest, quina funció té? L’evolució requereix l’adaptació al medi per assegurar la supervivència de qualsevol espècie animal. La sensació de mal és un senyal que indica la necessitat d’evitar un perill, ens pot indicar que ens podem cremar, o que hem de fugir d’un agressor o un ambient inhòspit, per mantenir la nostra vida, i dura el temps necessari per evitar el perill.
Existeix precisament una malaltia, l’analgèsia congènita o insensibilitat congènita al dolor. Per ser congènita apareix en néixer i és una malaltia rara que es caracteritza per no poder percebre el dolor físic. A causa d’això aquests malalts poden presentar diverses ferides, cremades, morats, ossos trencats i altres problemes de salut, com lesions d’òrgans interns que no es poden detectar a causa de la falta de dolor.
I el dolor té alguna cosa a veure amb l’estrès? En realitat en els trastorns de dolor es donen les dues vertents: el dolor produeix estrès i l’estrès incrementa el dolor. De fet, es retroalimenten.
El reumatòleg Fernando Martínez Pintor, director de l’Institut de Reumatologia i Antropologia Mèdica de la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, diu que quan parlem d’estrès parlem de patiment, i aquest és la causa del 80% o 90% de les patologies que es veuen a les consultes.
El dolor pot ser físic o emocional. Actualment s’ha descobert el dolor nociplàstic, que està lligat a l’emoció. Aquest dolor sorgeix quan s’altera la funció de les vies sensorials relacionades amb el dolor en la perifèria i el sistema nerviós central i això provoca una sensibilitat augmentada. Aquest dolor nociplàstic, està lligat a una emoció forta com un divorci, mort d’un fill o relacions laborals difícils. I això provoca malalties de dolor crònic com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o l’intestí irritable.
I què ens pot ajudar?
• Portar un estil de vida saludable: alimentació, relacions socials i oci sans. Bons hàbits del son.
• Potenciar il·lusions, encara que sigui per coses ben simples, per superar el patiment.
L’alegria i el dolor no són com l’oli o l’aigua, sinó que coexisteixen.
José Saramago
Però si el dolor és tan molest, quina funció té? L’evolució requereix l’adaptació al medi per assegurar la supervivència de qualsevol espècie animal. La sensació de mal és un senyal que indica la necessitat d’evitar un perill, ens pot indicar que ens podem cremar, o que hem de fugir d’un agressor o un ambient inhòspit, per mantenir la nostra vida, i dura el temps necessari per evitar el perill.
Existeix precisament una malaltia, l’analgèsia congènita o insensibilitat congènita al dolor. Per ser congènita apareix en néixer i és una malaltia rara que es caracteritza per no poder percebre el dolor físic. A causa d’això aquests malalts poden presentar diverses ferides, cremades, morats, ossos trencats i altres problemes de salut, com lesions d’òrgans interns que no es poden detectar a causa de la falta de dolor.
I el dolor té alguna cosa a veure amb l’estrès? En realitat en els trastorns de dolor es donen les dues vertents: el dolor produeix estrès i l’estrès incrementa el dolor. De fet, es retroalimenten.
El reumatòleg Fernando Martínez Pintor, director de l’Institut de Reumatologia i Antropologia Mèdica de la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, diu que quan parlem d’estrès parlem de patiment, i aquest és la causa del 80% o 90% de les patologies que es veuen a les consultes.
El dolor pot ser físic o emocional. Actualment s’ha descobert el dolor nociplàstic, que està lligat a l’emoció. Aquest dolor sorgeix quan s’altera la funció de les vies sensorials relacionades amb el dolor en la perifèria i el sistema nerviós central i això provoca una sensibilitat augmentada. Aquest dolor nociplàstic, està lligat a una emoció forta com un divorci, mort d’un fill o relacions laborals difícils. I això provoca malalties de dolor crònic com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o l’intestí irritable.
I què ens pot ajudar?
• Portar un estil de vida saludable: alimentació, relacions socials i oci sans. Bons hàbits del son.
• Potenciar il·lusions, encara que sigui per coses ben simples, per superar el patiment.
L’alegria i el dolor no són com l’oli o l’aigua, sinó que coexisteixen.
José Saramago
Notícies relacionades
-
Estrès, món volàtil i diari íntim
Seguramente lo hemos oído más de una vez. Se habla ahora de mundo volátil para hacer referencia a un mundo que se deshace, que desaparece, tanto en el aspecto político, como social, económico, religioso y cultural. Lo conocido se lo lleva el viento, porque lo que es volátil se evapora fácilmente, es lo suficientemente ligero para ser llevado por el aire y por lo tanto metafóricamente es mutable e inconstante. Lo que era sólido se desvanece. Y aparece el caos que creará algo nuevo pero que es difícil de prever, porque de momento está emergiendo. -
Festes nadalenques, estrès i procrastinació
Quan arriben aquestes dates de les festes nadalenques, és època de vacances escolars, trobades amb els companys de feina, reunions familiars, amb amics, de compres, de planificació dels dies de festa...i tot això, ens trasbalsa la rutina diària. El fet de coincidir amb el final d’any, ens proporciona l’excusa perfecte per deixar de banda totes aquelles coses que ens quedaven pendents i no tenim cap ganes de fer-les. I ens diem que ja les farem quan comenci l’any, i les deixem per més endavant, per quan tornem a l’activitat diària. Això se’n diu procrastinació. -
Sobrediagnòstic i estrès
És convenient recordar, que uns bons hàbits en el nostre estil de vida (alimentació, activitat física, relacions socials i personals satisfactòries) i l’adquisició de tècniques per gestionar l’estrès, ens poden ajudar molt més a gaudir d’un bon estat de salut que un sobrediagnòstic.